Parla bé a la IA… vols saber per què?
Vivim en un moment en què la intel·ligència artificial (IA) ha passat de ser una curiositat tecnològica a convertir-se en una eina que utilitzem cada dia: per redactar textos, resumir documents, traduir, crear imatges o fins i tot planificar activitats de salut.
Però, sabem realment com funciona quan li escrivim una instrucció o una pregunta?
Quan escrivim una frase, la IA no la processa com un conjunt de paraules senceres, sinó que la divideix en petites unitats anomenades tokens.
Un token pot ser una paraula curta, una part d’una paraula o fins i tot un espai o un signe de puntuació.
Seguretat i protecció de dades: un punt clau
Quan fem servir una eina d’IA, mai no hem d’introduir informació sensible o personal: ni noms de pacients, ni dades de salut, ni cap dada identificativa.
Els sistemes d’IA generativa poden emmagatzemar temporalment el text per millorar el model, i això pot suposar un risc si s’hi introdueixen dades reals.
En l’àmbit sanitari, és essencial mantenir la confidencialitat i respectar el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i les directrius del Departament de Salut i la Fundació TIC Salut Social.
Utilitza sempre exemples ficticis o casos simulats quan treballis amb IA.
Moltes vegades pensem que la IA “entén” el que li diem, però en realitat no comprèn el llenguatge com una persona. La seva “intel·ligència” es basa en patrons matemàtics i en la probabilitat que una paraula segueixi una altra dins d’un text.
Què és un token?
Per exemple:
“Infermera” → podria dividir-se en tres tokens: “In”, “fer”, “mera”.
A partir d’aquests fragments, la IA assigna una probabilitat a cada possible continuació. No entén el significat, però aprèn dels patrons que ha vist en milions de textos previs.
És com si anés completant una frase pensant:
“Si veig la paraula ‘pacient’, quina és la següent més probable? Potser ‘amb’, ‘té’ o ‘presenta’...”
Així és com construeix respostes coherents, token a token, com si fos un joc de predicció constant.
Els colors dels tokens ens ajuden a visualitzar el procés invisible que fa la IA quan llegim o escrivim.
Allò que per nosaltres és una frase amb sentit, per la IA és una cadena de fragments acolorits
(i gràcies a aquests fragments pot predir, aprendre i construir respostes coherents).
Això no és dolent —de fet, és el que fa que sigui tan potent!—, però ens recorda una cosa molt important:
Si volem bones respostes, hem d’aprendre a fer bones preguntes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa'm la teva opinió